EN
Fonaments d'una estratègia estable de logística transfronterera
Per què l'estabilitat, i no només la velocitat o el cost, és l'enfocament clau
La majoria d'empreses operen amb la mentalitat que la seva logística hauria de ser la més ràpida i econòmica possible. No obstant això, hi ha molts riscos associats a la logística transfronterera, incloent-hi, però sense limitar-s’hi, la geopolítica, les fluctuacions monetàries i els canvis sobtats en la normativa. L’estabilitat hauria d’englobar un trànsit i uns costos constants, així com la capacitat de gestionar les interrupcions. Aplicar una estratègia orientada cap a l’estabilitat, juntament amb eines com la planificació d’escenaris, la diversificació de proveïdors i l’anàlisi freqüent del panorama polític i econòmic, redueix les xocades. L’objectiu de l’estabilitat és garantir els marges; la pèrdua d’aquests subministraria la confiança a llarg termini i les relacions amb els socis. Les cadenes d’aprovisionament dissenyades amb l’estabilitat com a objectiu han superat el rendiment de les cadenes d’aprovisionament dissenyades prioritzant principalment el cost i la velocitat.
Elements fonamentals: redundància, modularitat i anticipació normativa
Perquè un sistema es consideri resilient, cal que aquests tres elements hi siguin presents i estiguin disposats de manera complementària. La redundància fa referència als transportistes de reserva, als itineraris alternatius i als estocs de seguretat; tots ells tenen com a finalitat mantenir el flux del sistema quan els transportistes principals, els itineraris principals i els estocs principals no estan disponibles. La modularitat fa referència a la capacitat del sistema per canviar un segment de la cadena d’aprovisionament (per exemple, passar del transport per camió al transport per ferrocarril) quan altres rutes deixen de ser operatives. L’anticipació normativa fa referència a la capacitat del sistema per adaptar-se de forma flexible als canvis de polítiques i procediments, així com al compliment preventiu de tots els requisits. Per exemple, per evitar retards en l’aduana i per evitar pagaments innecessaris de drets, és prudent assegurar-se que s’entén i es compleix l’Acord entre Estats Units, Mèxic i Canadà (USMCA). Quan aquests tres elements estan presents, el sistema és capaç d’absorbir la majoria de les interrupcions. La redundància significa que el sistema esdevindrà totalment inoperatiu amb el tancament d’un sol port; la modularitat significa que el sistema és capaç d’absorbir els costos i els retards derivats d’un reenviament. La manca d’anticipació normativa implica que l’embarcament estarà sotmès a parades i inspeccions imprevistes i costoses. És
Selecció i certificació de socis logístics de confiança
Compliment de l'USMCA i certificacions C-TPAT/AEO com a requisits fonamentals
Els socis en logística transfronterera han de complir uns estàndards bàsics de seguretat i conformitat comercial. Els transportistes i els agents aduaners han de complir l'USMCA i disposar, com a mínim, d'una certificació C-TPAT (Customs-Trade Partnership Against Terrorism) o AEO (Operador Econòmic Autoritzat). Sense aquesta certificació, s'exposaran a riscos majors a la frontera, incloent-hi inspeccions, temps d’espera més llargs a la frontera, sancions i costos que, en última instància, redueixen la previsibilitat. Els transportistes certificats C-TPAT que realitzen transports des dels Estats Units cap a Mèxic sotmeten menys sovint a inspeccions secundàries. Les certificacions C-TPAT s’han de validar mitjançant bases de dades oficials (llista de participants C-TPAT de la CBP o el registre nacional d’AEO) abans d’establir col·laboracions amb aquests socis. Aquestes certificacions no són negociables.
Un sistema estructurat de selecció per a transitaris i agents aduaners
El preu i la velocitat solen ser els principals factors en la selecció de proveïdors, però aquest enfocament condueix a aliances febles. En lloc d’això, un sistema estructurat de selecció pot puntuar els proveïdors en tres categories: conformitat, capacitat i capacitat operativa. Per a la primera categoria, cal confirmar el compliment de l’USMCA i la participació activa en els programes C-TPAT i AEO. Per a la segona categoria, cal avaluar la capacitat de proporcionar seguiment en temps real, l’antiguitat de la flota, la taxa d’entrega puntual i la disponibilitat de documents aduaners tant en anglès com en espanyol. Per a la tercera categoria, cal avaluar la solvència financera, l’assegurança del càrrec i de les omissions, així com els reclams d’assegurança. Aquest enfocament posa de manifest les debilitats d’un corredor subcapitalitzat, per exemple, que no és capaç de satisfer les garanties exigides per les autoritats aduaneres i representa una amenaça per a la vostra logística. Cada categoria actua com una porta en el procés de selecció: només els proveïdors que superin les dues primeres categories seran seleccionats per a la llista curta. A més, aquest procés simplifica les revisions anuals per adaptar la vostra xarxa de socis als canvis en la normativa, el volum comercial i el risc.
Maximitzar l'eficiència mantenint la seguretat: corredors d'alt risc
Gestionar els retards prolongats a Laredo, les interrupcions del servei i les fluctuacions
Més del 40 % del comerç transfronterer entre Estats Units i Mèxic es du a terme a Laredo (Texas), però la infraestructura que dona suport a aquestes operacions no ha millorat. Amb un nombre insuficient de carrils d’inspecció i ponts inadequats, a més de mancances de personal a les aduanes, és difícil evitar els embussos. Hi ha èpoques de pic, especialment durant les festivitats i l’estiu, quan es negocia mercaderia agrícola, que provoquen retards aduaners superiors a quatre hores. Això comporta un cost superior a 150 dòlars per a l’empresa transportista durant el temps d’inactivitat. Per evitar que aquests retards interrompin les cadenes d’aprovisionament, l’empresa ha de disposar d’un model d’inventari fiable amb estoc de seguretat, en lloc d’un model d’inventari just-a-temps. Les rutes han de ser diversificades, els horaris han de ser flexibles i l’empresa ha de disposar d’informació en temps real per ser alhora resilient i àgil. Per evitar retards, les empreses fan rotacions pels quatre ponts de Laredo (World Trade Bridge, Juarez-Lincoln Bridge, Gateway Bridge i Columbia Bridge), incorporant temps addicional al pla. A més, les empreses es basen en dades en temps real per prendre aquestes decisions i depenen de les previsions sobre el temps d’espera que fa la Patrulla de la Frontera dels Estats Units.
Flexibilitat multimodal: Quan utilitzar el transport per remolc complet respecte al transbordament segons la ruta
Les expedicions amb remolc integral ofereixen un risc reduït perquè es manipula la càrrega menys que amb altres mètodes d'enviaments. A més, passen menys temps esperant, ja que la càrrega no cal transferir-la a un altre remolc, fet que redueix el risc de manipulació. Les expedicions amb remolc integral són avantatjoses per a recorreguts més curts especialitzats en càrrega de gran valor i sensible al temps, com ara les expedicions entre Monterrey i Chicago. Malgrat aquests avantatges, aquest mètode d'enviaments també té els seus inconvenients. La menor freqüència de les línies de càrrega provoca un desequilibri en l’ús, el que, al seu torn, comporta un retorn del remolc buit. Les expedicions amb transbordament, és a dir, el procés de canviar de remolc en un pati aduanerament garantit, són útils per obtenir flexibilitat en les línies de càrrega. A més, superen l’escassetat de xassís per a remolcs, que pot produir-se en línies de càrrega congestionades. En línies de càrrega d’alt volum com ara El Paso–Juárez, aquest mètode d’enviaments també és avantatjós, ja que el transbordament pot permetre una despatxament aduaner més ràpid i una reducció del cost de l’expedició, atès que la càrrega viatja en un remolc segur i prèviament inspeccionat. En definitiva, la selecció de l’expedició pot dependre de diversos factors, com ara quin mètode d’enviaments és òptim des del punt de vista del cost, el valor de la càrrega i el volum de la línia, així com la disponibilitat del cross docking i la solidesa de la xarxa de transportistes. Les estratègies d’enviaments més eficaces les construeixen els expeditors que tenen la capacitat d’adaptar-se i de complir de manera fiable les expectatives, modellant ambdós tipus d’enviaments per corredor, utilitzant una combinació d’ambdós mètodes i sometent a proves d’esforç aquesta combinació mitjançant estratègies de demanda de marges estrets, com ara ajustar la disponibilitat de mà d’obra en funció de canvis normatius.
Crear flexibilitat amb eines de visibilitat en temps real
Una estratègia logística adaptable, especialment amb poca antelació, és l'opció més viable. Cal trobar un equilibri entre flexibilitat i facilitat (control de les interrupcions) per mantenir l’eficàcia d’aquesta flexibilitat. Aquest equilibri s’aconsegueix mitjançant eines de visibilitat en temps real. Aquestes eines ofereixen una col·lecció de dispositius de seguiment GPS, etiquetes RFID i sensors que permeten el monitoratge i el seguiment en temps real de nombroses variables, com ara la temperatura, la humitat i els esdeveniments relacionats amb les portes. Gràcies a la capacitat de mesurar i recollir dades de forma contínua, es pot complir l’expectativa de flexibilitat. Aquesta capacitat genera una estratègia atractiva i competitiva, ja que els enviaments i la logística es poden adaptar on calgui i amb antelació. Les accions i decisions, com ara reorientar enviaments o reassignar existències, es poden dur a terme prèviament. El benefici clau d’aquesta estratègia d’enviaments rau en els estalvis de costos derivats de la prevenció de retards i en la capacitat de comunicar i
Sense integrar-se als sistemes informàtics antics, les empreses no podran adoptar completament les plataformes modernes de visibilitat. La majoria d’aquestes utilitzen API obertes per connectar-se amb sistemes TMS, WMS i ERP, cosa que facilita la compartició i la transferència de dades. Les empreses no han de substituir completament els seus sistemes existents. En triar aquest tipus d’eines, les empreses poden centrar-se en afegir les capacitats als seus sistemes actuals que més els ajudin. Per exemple, aquests sistemes modulars poden ajudar les empreses a afegir notificacions sobre el pas de fronteres, actualitzacions de l’estat dels documents aduaners o capacitats de monitorització de la cadena de fred. Aquest tipus d’eines pot ajudar les empreses a ser més reactives i, per tant, més fiables als ulls dels seus clients. En l’entorn actual de canvis ràpids en les regulacions aduaneres i frontereres, disposar d’una solució de visibilitat es converteix en una part fonamental de l’estratègia logística.
PREGUNTES FREQUENTS
Per què es prioritza l’estabilitat per sobre de la velocitat o del cost en la logística transfronterera?
Quan els sistemes logístics són estables, els costos i els temps d’entrega poden ser més previsibles i els retards tenen menys impacte. Tot i que la majoria de sistemes esdevenen més eficients des del punt de vista econòmic i més ràpids amb una major estabilitat, les interrupcions constitueixen el repte fonamental a l’hora de gestionar-los.
Quins són els pilars fonamentals d’un sistema logístic transfronterer resilient?
Els sistemes clau són la redundància, la modularitat i l’anticipació normativa. Aquests sistemes són necessaris per mantenir les operacions i garantir la flexibilitat davant de canvis en la normativa i en les aduanes.
Com haurien de seleccionar les empreses socis logístics per al comerç transfronterer?
En seleccionar socis per al comerç transfronterer, les empreses haurien de valorar si aquests disposen de la certificació C-TPAT o AEO i compleixen els requisits de l’ACUM. L’aplicació d’un procés d’avaluació escalonat per avaluar un soci logístic és beneficiosa quan es valora el compliment normatiu, la capacitat operativa i la salut financera.
Com es poden resoldre embussos com els retards de Laredo?
Algunes opcions per gestionar retards com els de Laredo són la diversificació de les rutes, horaris flexibles, integracions en temps real de cues i l’ús de les dades sobre els temps d’espera a les fronteres de la CBP per ajudar a minimitzar els retards.
Per què creieu que la flexibilitat logística depèn d’eines de visibilitat en temps real?
Aquestes eines permeten als negocis adaptar-se durant les interrupcions, canviar ràpidament de ruta i mantenir una comunicació clara amb les parts interessades, transformant així les operacions logístiques en sistemes flexibles.